Galeria de metges

Els pares, Agustí Marín Corominas i Carme Simon Oliva, eren naturals de Torroella de Montgrí, el fill estudia el batxillerat a l'Institut General i Tècnic de Girona on obté el grau de batxiller el 32 d'octubre del 1894. Tot seguit i a la vegada que treballa de barber per mantenir-se, fa la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona, llicenciant-se el 1904. De seguida, Wenceslau Marín es dedica professionalment a l'Oftalmologia encara que, mentre fa la carrera, no ha cursat aquesta matèria perquè no és una assignatura obligatòria dels estudis de Medicina d'aquell temps, circumstància que no canvia fins al 1911, igual que succeeix en les especialitats d'Otorinolaringologia i Dermatologia.

La formació oftalmològica de Wenceslau Simon l'assoleix assistint als dispensaris que Manuel Menacho Peiron i Josep Antoni Barraquer Roviralta tenen a l'Hospital de la Santa Creu on, des del juny de 1906, és metge auxiliar per nominació i s'hi està fins al 1908. No obstant es pot considerar que Wenceslau Marín és en molt bona mesura un oculista autodidacta que, també, aprèn en el curs dels diversos viatges que fa a París per visitar els principals centres de malalties dels ulls de l'època.

En principi, Wenceslau Marín exerceix la Medicina General i l'Oftalmologia simultàniament. El maig del 1906, guanya per concurs una plaça de metge supernumerari suplent del Cos Facultatiu de les Cases de Socors de l'Associació d'Amics dels Pobres, entitat que el 1908 obre un consultori per a les malalties i lesions dels ulls al Passeig de Colon i el nomena director amb l'obligació de visitar gratuïtament cada dia. El 17 de desembre de 1911, l'Ajuntament de Barcelona el nomena metge segon de la Secció d'Oftalmologia amb un haver anual de mil pessetes. Quatre anys més tard, el 29 d'abril del 1916, per la vacant deixada per Pere Martí Bonaplata, passa a ser metge numerari municipal i el seu salari s'ha incrementat fins a un total de dues mil pessetes anuals. El 1921, és nomenat director del Dispensari d'Ulls i de la Casa de Socors, ambdós centres dependents de l'Ajuntament de Barcelona. S'ha de mencionar també que és l'oculista de l'Asil del Parc de Barcelona. A més, durant la seva dilatada carrera professional, exercir també de metge oculista del Servei d'Emigració del Consolat Argentí, encarregant-se en la revisió dels ciutadans requerits de permís per embarcar o emigrar a l'Argentina. És també oculista dels tallers dels vaixells Vulcano. Com a oftalmòleg municipal, Wenceslau Marín és el responsable que informa favorablement l'Ajuntament de Barcelona per tal que la Clínica Barraquer obtingui el permís per inaugurar el nou centre l'any 1940.

Escollit Antoni Bartumeus president del Col·legi de Metges de Barcelona el primer de gener de 1913, Wenceslau Marín l'acompanya en les diferents juntes de govern fins a l'any 1923. Inicialment, ocuparà la vicepresidència i, a partir del desembre del 1917 és vocal de la Secció Científica Col·legial.

Casat amb una companya de carrera, la metgessa manresana Montserrat Bobé Marsal des del 3 febrer de 1909 i vidu des de l'octubre del 1930. El matrimoni tenia un únic fill, l'artista i pintor Ramon Marín Bobé. La saga mèdica, però, té continuïtat en la metgessa Cecília Marín Gratacós, a qui neix la vocació per l'admiració que li desperta la dona del seu oncle, Montserrat Bobé, una de les primeres metgesses gironines.