Galeria de metges

De família benestant, no vol continuar el negoci familiar de transports i marxa a Barcelona a estudiar Medicina. En acabar la carrera l’any 1907, obre una consulta al barri d’Hostafrancs. Té una notable consciencia social que l’orienta cap a l'activitat política al sector de l’esquerra. Comença militant a les files d'Unió Socialista de Catalunya (1923). Anys més tard, ingressa a Estat Català (1927) i es converteix en estret col·laborador de Francesc Macià. En representació d'aquest grup, participa en la reunió del Pacte de Sant Sebastià, del que sorgeix la llei de l'Estatut de Catalunya (1930). L'any 1931 contribueix a la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya.

En el camp mèdic, impulsa la creació del Sindicat Metges de Catalunya el 1919, funda i dirigeix la col·lecció de Monografies Mèdiques. Escrites pels metges més destacats de la Catalunya d’aquella època, se'n publiquen 104 revistes, una cada mes des del 1926 fins al 1937. Aquestes monografies es converteixen en un potent element de formació mèdica i juga un destacat paper en la utilització del català com a llengua de difusió dels coneixements mèdics.

Aiguader exerceix diferents càrrecs polítics: alcalde de Barcelona (1931 a 1933), diputat al Congrés de Diputats (1933-1936), ministre sense cartera (1936-1938) del govern Largo Caballero i ministre de Treball i Assistència Social del govern Negrín. La seva intervenció com alcalde és decisiva en l’àmbit de l'educació en renovar i ampliar les escoles municipals.

S’exilia de Catalunya el 1939 i va a viure a Ciutat de Mèxic fins a la seva mort. A Mèxic, escriu la biografia de Miguel Servet, reeditada a Barcelona el 1981.

Distingit com a fill predilecte de Reus que també col·loca una placa a la casa natal del metge i alcalde de Barcelona, Jaume Aiguader i Miró, és honorat amb un carrer a Barcelona i, també, una Plaça a la capital del Baix Camp.