Galeria de metges

Tot i ser gadità de naixement, cursa els seus estudis de batxillerat a València on obté el títol el 1930. Seguidament, marxa a Barcelona per estudiar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el dia abans de l’inici de la Guerra Civil, el 17 de juliol del 1936. No obstant això, per raons burocràtiques i polítiques, Rafael Fuster no obté el títol del nou Ministeri d'Educació Nacional fins al 4 de febrer del 1941. Durant la contesa, Rafael Fuster és mobilitzat i traslladat al front d'Aragó on actua com a oficial mèdic i exerceix també com a metge rural als pobles d'aquelles comarques. Un cop acabada la Guerra, per poder exercir, és depurat i condemnat a presó. Ingressa a la Model de Barcelona on s’hi està tres mesos i és alliberat tot i que ha de romandre en arrest domiciliari durant un any.

Metge intern per oposició a la Maternitat Provincial de Barcelona, Rafael Fuster s’especialitza en Obstetrícia i Ginecologia des del 1940 al 1944, iniciant una brillant carrera en aquest camp. En 1944, és nomenat metge numerari i deu anys més tard primer ajudant de Boi Guilera, director de la Maternitat. El 1952, és designat cap clínic de la Secció d'Esterilitat de l'Institut Provincial de Maternitat, dirigit llavors per Santiago Dexeus. A partir d'aquest moment, el seu interès dins de la Ginecologia es centra gairebé amb exclusivitat a l'estudi de la reproducció humana i al tractament de l'esterilitat i la infertilitat. El 1956, aconsegueix la plaça de cap clínic de la Residència Francisco Franco, l’actual Hospital Vall d'Hebron i, des d’aquest moment, compatibilitza aquesta nova feina i la de la Maternitat Provincial. En aquestes mateixes dates, obté el títol de diplomat en Sanitat Pública i, després de guanyar el concurs d’oposició, és nomenat Tocòleg Municipal de Sabadell.

Soci fundador de la Societat Espanyola per a l'Estudi de l'Esterilitat des del 1953 i president de la Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia des del 1967 fins al 1971, mandat en què la Societat coneix una època de gran activitat i durant la qual incrementa el nombre de membres considerablement. Rafael Fuster es doctora amb la tesi Valoració clínica dels estrògens en la infertilitat, que li dirigeix el professor Garcia-Valdecasas i la llegeix a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el 1964. Després, entre el 1965 i el 1970, Rafael Fuster viatja en nombroses ocasions a Amèrica com a convidat d'honor de les societats científiques de diferents països com Veneçuela, Uruguai, Brasil, EUA i altres on hi presenta els seus estudis i investigacions en el camp, principalment, de la fertilitat humana com és la tuberculosi genital femenina, la permeabilitat tubària mitjançant un insuflat quimiogràfic, l’ús de les càpsules d'ajustament hermètic del coll uterí mitjançant un procediment de succió, etc. Es pot dir que, en aquest moment, Rafael Fuster és la màxima autoritat espanyola en l'esterilitat i un dels especialistes més reconeguts arreu del món i, especialment, a l’Amèrica llatina. El 1974, és el representant d’Espanya en el 8è Congrés Mundial de Fertilitat i Esterilitat on hi participa amb diverses ponències i comunicacions.

Encara el 1974, Rafael Fuster és nomenat cap del Departament d'Obstetrícia i Ginecologia de la Clínica Santa Fe de Sabadell, l’actual Parc Taulí, i també esdevé professor de l'Escola d'Infermeria de Sabadell, l’Escola Epione. A més, continua una intensa activitat congressual i assisteix a la majoria de congressos sobre esterilitat nacionals i internacionals on obté nombrosos premis, nomenaments i guardons: Premi Nubiola, és nomenat vicepresident de la Societat Espanyola per a l'Estudi de l'Esterilitat i la Fertilitat (SEEF), soci de mèrit de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i les Balears i de la Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia i, també, soci d’honor de la SEEF, de la Societat Ginecològica Espanyola i de l'Institut Universitari Dexeus. És distingit amb el Premi Esculapi, el Boi Guilera de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia i el de la 8a Setmana de Cinema Mèdic de Motril així com amb el Diploma de Col·legiat Honorífic del Consell General de Metges d'Espanya i obté el Premi i Diploma Francisco García Sicília.

A més de l'esterilitat, Rafael Fuster centra també el seu interès en l'anticoncepció i l'anestèsia peridural fins a tal punt que produeix una magnífica pel·lícula. Dissortadament, aquesta brillant carrera s’interromp el 1984 quan se li diagnostica un suposat aneurisma del nervi acústic. Decideix operar-se a la Clínica Mayo de Rochester, als Estats Units on, durant l'acte operatori, se li descobreix un tumor cerebel·lós, molt vascularitzat -un hemangioblastoma- i la seva extirpació motiva una sagnia profusa. Després d’un postoperatori molt complicat i d’una intensa rehabilitació, millora notablement però, uns anys després, queda confinat en una cadira de rodes, si bé manté una activitat mental intacta. Posteriorment, continua assistint als congressos nacionals i fins i tot participa en algunes discussions. El 1997 va rebre el títol de Membre d'Honor de la SEGO i el de Mestre de la Ginecologia Catalana. D'altra banda, era membre d'honor de pràcticament totes les societats científiques llatinoamericanes.

Home summament intel·ligent, molt bon docent, molt estricte amb els seus col·laboradors i amb un sentit de l'humor molt peculiar que barreja el sarcasme i la irreverència amb tots els poders constituïts, Rafael Fuster, per dir-ho clarament: parlant no tenia pèls a la llengua. Per aquesta raó, amics i col·laboradors l’escoltaven amb molta atenció.

Casat amb Maria Soledat Mercadé Cartier, el matrimoni té tres fills: Jordi-Joan, Joan-Sebastià i Isabel Clara Fuster Mercadé, seguint els passos paterns els dos nois que són ginecòlegs i col·laboradors a la clínica privada del pare. Rafael Fuster Chiner mor amb 92 anys, vint després d’haver-li estat diagnosticat i tractat del tumor cerebral.