Biografia

De pares pagesos, de petit ja mostra el desig d’estudiar medicina i fa la carrera a la Universitat Central de Madrid on és company d’estudis de Santiago Ramon i Cajal i es llicencia el 1873, amb només 19 anys. D'immediat, Casto López-Brea guanya les oposicions per ingressar al Cos de Sanitat Militar i, en plena Guerra Carlista, el seu primer destí amb l’Exèrcit del Nord, és a l’Hospital de Bilbao. Desprès, passa a l’Exèrcit de Catalunya per participar en les batalles de Molins de Rei, Seu d’Urgell i La Jonquera, intervenció que li comporta l’ascens a metge de primera. Acabada la Guerra Carlina, el gener del 1877, passa a Barcelona on, un mes després, amb el grau de metge de primera de Sanitat Militar d'Ultramar, embarca al Port de Barcelona en el vapor 'Aurreà' amb destí a Filipines on passarà molts anys prestant notables serveis entre el que destaquen la lluita contra les epidèmies de còlera i altres que pateix la colònia espanyola, l'organització d'hospitals, la coordinació d'infermeries i, també, el muntatge de diversos parcs sanitaris.

Per aquest motiu, Casto López-Brea és nomenat secretari de la Sanitat Marítima del Port de Manila i metge de l’Hospital Militar de la capital filipina. A més, durant tretze anys, és professor d’Anatomia Topogràfica i Operacions de la Universitat de Santo Tomás de Manila. A la capita filipina, a més, Casto López-Brea i Ortiz de Angulo exerceix la medicina particular i aconsegueix una notable clientela, que ha de deixar quan torna a Espanya el 1891 perquè és destinat a prestar serveis en el 1er Batalló del Regiment d’Infanteria de Biscaia amb guarnició a València.

El 1896, López-Brea i Ortiz de Angulo -que ha sol·licitat tornar a Filipines com a metge major de Sanitat Militar d’Ultramar- es reincorpora a l’Hospital Militar de Manila. Alhora, es fa càrrec de la seva antiga càtedra a la Facultat de Medicina i, aquest mateix any, és nomenat degà. Un any després, es veu obligat a tornar a la península per malaltia. De tornada, primer, és enviat en comissió de servei a l’Hospital Militar de Vigo fins al 1901, que és destinat a l’Hospital Militar de Barcelona on esdevé primer cap de clínica de comprovació i, a partir del 1904, és nomenat director d'aquest centre fins al 1916 tot i que i, a petició pròpia per malaltia, és designat a altres places com la de Gestona a Guipúzcoa, Quintanar de la Orden a Toledo i Vilajuïga de Girona. Igualment, en comissió de servei, ha d'assistir a Sanlúcar de Barrameda, Cadis, on durant uns mesos, dirigeix l'establiment de l'hospital d'evacuació de Bonanza.

Com a representant de Sanitat Militar, Casto López-Brea és vicepresident un dels ponents del Congrés Antituberculós que se celebra a Barcelona el 1910. L’any següent, participa en la creació de la Societat Científica de la Sanitat Militar de Barcelona que, sota la seva presidència, agrupa metges, farmacèutics i veterinaris militars a més de representar un estímul per a la creació de societats similars a Madrid i a altres províncies.

Elegit membre de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona el 1914, el seu discurs d’ingrés es titula El agregado militar y la sociedad civil, considerados como organismo y medio, a la luz de doctrinas filosóficas, sistemas médicos, corrientes del pensamiento y fases de organización a través de la historia, que li respon l’acadèmic Lluís Comenge.

L’activitat desenvolupada per Casto López-Brea en Sanitat Militar, entre altres, es destacable per ser el promotor de la vacunació antitifoidal obligatòria com a mesura de prevenció d'aquesta malaltia molt comuna entre els soldats. El 1916, ascendit a inspector mèdic de segona, grau que s’assimila al de general de brigada, és destinat a la Direcció de Sanitat Militar del Ministeri de la Guerra de Madrid. A la capital espanyola, és promotor de l'ampliació de la Clínica d’Urgències per convertint-la en l'Hospital Militar d’Urgències. També, és el creador d'un laboratori destinat a la fabricació de vacuna antiràbica dins l’Institut d’Higiene Militar madrileny.

Casto López-Brea ocupa aquest càrrec fins al 1918, moment en què és ascendit a inspector mèdic de primera, que equival a general de divisió i es veu obligat aquest destí al Ministeri de la Guerra perquè rep el nomenament d’inspector de sanitat del IV Cos de l’Exèrcit de Catalunya on ja s'està fins al juny de 1920, perquè li arriba la jubilació obligatòria i ha de passar a la reserva. Pocs mesos, després però, mor d’una ràpida malaltia després d’haver estat distingit en vida amb nombroses condecoracions, destacant la Gran Creu del Mèrit Militar, la Creu del Mèrit militar de 1a i de 2a classe, les Creus d’Isabel la Catòlica i de Carles III, les Medalles del Setge de Bilbao i de la Campanya de Filipines a més de la Creu del Mèrit Naval.

Casat amb Maria dels Dolors Iglesia Nolla, filla d’una família d’arrels catalanes emigrada a Filipines que retorna a Barcelona el 1893, ciutat on el matrimoni López-Brea i Iglesia estableix la seva residència en una torre del carrer Lleó XIII número 19. Tenen una filla a la què sobreviuen els pares, Maria Dolors (+1916), i tres fills: Albert -que es llicencia en Medicina el 1913 i es converteix en el director farmacèutic del “Laboratorio Biológico del Dr. López-Brea SA”, empresa familiar fundada a Barcelona cap als anys 1920 i que desapareix l'any 1977-, Pere que és enginyer geògraf i Claudi, que mor encara estudiant amb només 20 anys, el 1926.

Objecte de múltiples homenatges al país, l'any 1918, l'Ajuntament de Quintanar de la Orden li dedica un dels carrers del municipi i, pocs mesos després, descobreix una placa de record a la llar on va néixer d'aquesta població manxega.

MBC