Biografia
Fill del metge Emili Tiffon Vila, cirurgià pedicur de Barcelona i continuador d’una família de sanitaris d’origen francès dedicats a la Podologia. Santiago Tiffon estudia el batxillerat al Col·legi dels Germans Maristes de Sant Antoni a Barcelona. Tot seguit, estudia la carrera de metge a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona del carrer Casanova on, entres altres companys, es troben el futur professor Agustí Pedro Pons i el ginecòleg Jesús Pérez-Rosales Salamillo. Amb el títol de llicenciatura obtingut el 1919, Santiago Tiffon no vol seguir els passos dels seus antecessors –dedicats a les malalties dels peus- i s’especialitza en malalties cardíaques i pulmonars.
Inicialment i durant anys, però, exerceix de metge d’empresa de la Teneria Moderna Franco Espanyola, establerta a Barcelona. A partir de 1927, fa compatible aquest càrrec amb el d’Inspector de Sanitat que obté per oposició a finals d’aquest any a Madrid tot i que ja formava part del Cos Municipal de Sanitat de Mollet des del mes de maig de 1924 i hi pertany fins al 1943, moment en què passa a exercir el càrrec a Martorelles fins a la seva jubilació i on hi estableix la seva segona residència, acumulant un gran nombre de llibres mèdics però també de llibres antics.
El 1919, quan mor el metge titular de Mollet, Lluís Duran, molt estimat pels vilatans, es crea una comissió del “Mont de Pietat” que ha d’encarregar-se de buscar a la Facultat de Medicina de Barcelona un metge jove amb un bon currículum que vulgui instal·lar-se a Mollet, inicialment com a metge interí de l’entitat. Tot i que Santiago Tiffon no està molt convençut, decideix acceptar el contracte perquè, en poc temps, se li han mort els pares i està patint les conseqüències econòmiques que això comporta a la família. De fet, l’any 1921, Tiffon assumeix l’antic consultori pedicur E T Napoleón que ha heretat del seu progenitor. Anys després, Tiffon fa de metge titular de Mollet, Martorelles i Sant Fos de Campsentelles alhora que exerceix de metge d’empresa de la Pelleteria de Mollet i d’altres fàbriques locals.
En aquests primers anys d’exercici, Santiago Tiffon és contractat com a metge pneumòleg de l’acabat d’inaugurar Sanatori Antituberculós de Santa Coloma de Gramenet el 1922, dos anys després de la mort del seu fundador Jordi Anguera Cailà. Anys després, sota la direcció de Josep Maria Barjau, és nomenat sots director mèdic del Sanatori, considerat un dels més avançats en el tractament de la tuberculosi.
Quan esclata la I Guerra Mundial, com que Santiago Tiffon té la doble nacionalitat franco-espanyola, les autoritats militars franceses el criden a participar en el front francès però opta per no presentar-se. Els francesos el declaren desertor i, quan se signa la pau, és obligat a complir tres anys de Servei Militar a França. De la mateixa manera, l’any 1936, tampoc participa en la Guerra Civil espanyola al·legant que és ciutadà francès. Tiffon, casat des del 1924, munta un consultori en una finca propietat de La Pelleteria on també fixa la seva residència. A Mollet, el 1933, és un dels principals impulsors de la Fundació de la Clínica de Socors Mutus, mitjançant la fusió de 4 germandats: Sant Vicens, Sant Isidre, Santa Rita i Sant Jaume. Amb la creació d’aquest centre, es va evitar que els malalts molletans que havien d’operar-se haguessin d’anar a Barcelona a la Clínica del Dr. Seguí.
Expert en energia nuclear i un entusiasta dels viatges, Santiago Tiffon aprofitava sempre que podia l’oportunitat de dissertar sobre aquests temes, essent com era un conferenciant amb una notable habilitat comunicativa. El 1955, assisteix a la 'Conferència d’Àtoms per la Pau de Ginebra', experiència sobre la qual fa diverses presentacions a diferents indrets alhora que publica dos articles al Diari de Barcelona el 15 de setembre i 1 de novembre del 1955. L'any següent, imparteix un curset sobre Medicina Nuclear a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears mentre que, en els anys seixanta, organitza cursos de Socorrisme i Seguretat en el Treball.
President honorífic del Casal Cultural de Mollet, Santiago Tiffon té un carrer dedicat amb el seu nom en aquesta població i, també, a la de Martorelles. El 1976, commemorant el seu 80è aniversari, se li ret homenatge amb la col·locació d’un monòlit -obra de Josep Casamada- a l’entrada d’ambulàncies de l’antic Hospital de Mollet al carrer Sant Llorenç, bust que posteriorment i, remodelat, es reubica al nou centre hospitalari. Casat amb Pepita Bascompte Lacanal, continua la nissaga mèdica el seu fill, Joan Tiffon Bascompte (1925 – 2006), neuròleg i psiquiatre format a París.
MBC