Biografia

Fill d'un maquinista de tren, després d’obtenir el títol de batxiller per l’Institut de Lleida el 1923, estudia Medicina i Nàutica a Barcelona però les seves activitats polítiques fan que no acabi la carrera mèdica fins al 1932 i que ho faci a la Universitat de Salamanca, quan ja té 32 anys. Per especialitzar-se, estudia oftalmologia amb Hermenegild Arruga i Ignasi Barraquer. Tot seguit, obre dos consultoris especialitzats a Ripoll i Barcelona amb dos companys, l’oftalmòleg Pal Solé i l’otorinolaringòleg JA Torruella. Els consultoris s’anuncien a la premsa local fins al juliol del1936.

Membre del consell directiu d'Estat Català, Francesc Paniello intervé -juntament amb Francesc Macià-, en els fets de Prats de Molló de 1926. Durant la Guerra Civil, és metge major, cap de la Sanitat de la xarxa de Ferrocarrils i de l’Institut Nàutic alhora que participa en l’Organització Sanitària Obrera que crea Xavier Serrano Coello. Amb la derrota de la República, passa a França on s’està fins al 1942 perquè marxa a Mèxic on és considerat com a refugiat polític. S’hi estableix com a metge oftalmòleg amb un taller i una botiga d'Oftalmologia i Òptica alhora que exerceix com a professor de Patologia Ocular a l'Escola Superior de Medicina Rural de l’Institut Politècnic Nacional.

Molt actiu dins la comunitat catalana de Mèxic, Francesc Paniello és un dels fundadors de la Borsa del Metge Català, manté la seva militància a Estat Català, és cap de premsa de la Comunitat Catalana de Mèxic i membre del Consell Nacional de Catalunya i de la Confederació d'Organitzacions Catalanes d'Amèrica. L’any 1946, juntament amb Manuel Serra Moret, entra en l’ampliació del Govern de la Generalitat de Catalunya a l’exili. Més endavant, dins la Institució de Cultura Catalana, participa com a membre de la Comissió Organitzadora de la Primera Conferència Nacional Catalana de 1953 i, el 1954, es troba entre la comitiva catalana que rep Josep Tarradellas a Ciutat de Mèxic, entre ells, un altre metge català exiliat, Salvador Armendares. També, pertany al consell directiu de la Secció Catalana d'Amics de les Nacions Unides, institució des de la qual denuncia la repressió de la cultura catalana, de què n’és un ferm i reconegut promotor. És, també, patrocinador del Premi Magí Morera i Galícia sobre un tema de les comarques del Segrià als Jocs Florals de la Llengua Catalana, recuperats a Ciutat de Mèxic l’any 1957.

Durant la visita que fa a Catalunya el 1970, Francesc Paniello no s’està de manifestar-se contrari a com s'encaminava el catalanisme.

MBC