Galeria de metges

Fill d’un registrador de la propietat, natural de Salas de Pallars, que va tenir cinc fills, tres metges i dos advocats. Estudia Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1873. Primer, exerceix un temps de metge a la Seu d’Urgell i a Calaf, viles que més tard li permeten redactar la Topografia Mèdica d’aquestes dues poblacions.

El 1885, instal·lat a Barcelona al carrer de la Palla número 6, ingressa al Cos Mèdic Municipal, institució creada el 1884 per fer-se càrrec de l’assistència mèdica a domicili, la vigilància higiènica, l’ordre de desinfeccions i la vacunació de la verola a la ciutat de Barcelona en compliment de la Llei de Beneficència de 1849-1852. En funció d’aquest càrrec, a la Barceloneta, Ignasi de Llorens diagnostica el primer cas de còlera de l’epidèmia que assola la ciutat el 1885. La seva preocupació i la denuncia que fa als diaris cridant l’atenció sobre la presència del còlera a la Ciutat Comtal, fa que sigui objecte d’una campanya difamatòria que li atribueix una voluntat catastrofista. Amb Jaume Ferran, íntim amic i company de curs, emprenen una intensa vacunació de còlera dirigida a la població més exposada.

Llorens és metge de Medicina General però molt preocupat pels temes d’Higiene Pública i, particularment, per la tuberculosi i l’addicció a la morfina, problemes que creu que s’han de combatre mitjançant la divulgació del coneixement sanitari. Per això, la seva intensa activitat publicista tant en forma d’articles i fulletons divulgatius com fent conferències a diferents institucions mèdiques i als ateneus socials.

Com a membre del Cos Mèdic Municipal, l’any 1903, Ignasi de Llorens és nomenat director de la recent fundada Casa de Maternologia de l’Ajuntament de Barcelona, la Casa de la Lactància del carrer Valldonzella. Exerceix aquest càrrec fins a la seva mort, sobtada i atribuïda a un infart de miocardi, 10 anys més tard, quan en tenia 62.

Soci de l’Acadèmia de Publicistes de Barcelona des del 1893, Ignasi de Llorens Gallard és elegit membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona el 1894. El 1900, rep el Premi Dr. Mascaró de l’Acadèmia del Cos Mèdic Municipal pel seu treball sobre les Condiciones que debe reunir una buena nodriza. El 1909, és vicepresident de la junta de govern del Col·legi de Metges de Barcelona que presideix Antoni Bartumeus.

Home culte i ben relacionat socialment, és metge del Liceu des del 1903. Anys abans, és ell qui atén els ferits de l’explosió de la Bomba del Liceu, llençada per un anarquista a la platea del teatre l’any 1893. És distingit Cavaller de les Ordres d’Alfons XII i d’Isabel la Catòlica a més de Comanador de l’Ordre de Jesucrist de Portugal. El 1898, l’Ajuntament de Calaf el nomena fill adoptiu de Calaf i, el 1904, dóna el seu nom a un dels seus carrers en un acte d’homenatge i reconeixement al lligam i filantropia que manté al llarg de la seva vida amb la població calafina.

Casat amb Margarida Mauri Gibert des del 1874, dels seus quatre fills, dos són metges: Ignasi i Joaquim de Llorens Mauri.