Galeria de metges

Fill de Segimon Pagès Mas, filantrop industrial i propietari de la Fonda Simon del carrer de l’Esparteria 6 de Barcelona, Josep Pagès es llicencia el 1871 a la Facultat de Medicina de Barcelona i es doctora posteriorment a Madrid amb una tesi sobre la meningitis tuberculosa. Des de l’acabament de la carrera fins al 1879, no tenim notícies segures del metge Pagès però sabem que el país pateix la III Guerra Carlina del 1873 al 1876. El març del 1872, el trobem a la Junta Municipal de Sanitat de Girona, segons publica el diari carlí La Lucha. El mateix diari, publica que, l’agost del 1874, el cirurgià Josep Pagès s’ofereix i és acceptat com a substitut del metge Josep Ametller a Girona quan és traslladat a l’Exèrcit del Nord i que, el 1879, que és encara a Girona fa una donació per pal·liar unes inundacions. El 1878, Josep Pagès Puig es casa amb Leonor Maruny Puig amb qui té 3 fills: Juan B, Santiago –reconegut farmacèutic- i Mercè.

El 1879, és un dels metges encarregats d’elaborar l’Informe de l’Acadèmia i el Laboratori de Ciències Mèdiques sobre la Pelagra a Espanya. Aquest mateix any, s’inaugura l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelona on Josep Pagés Puig és metge segon de Modest Ortiz, cap del Servei de Vies Urinàries que abandona l’Hospital poc mesos després. El cirurgià Salvador Cardenal té el criteri d’impulsar un hospital organitzat per especialitats i el doctor Pagès passa a dirigir el que s’esdevé el primer Servei d’Urologia que existeix a Catalunya -segons consta en l’estadística de 1880, la primera que es conserva d’aquest hospital-. En principi, el Servei s’ocupa fonamentalment d’efectuar sondatges vesicals i litotrícies.

Josep Pagès manté una relació freqüent amb la Urologia francesa. Periòdicament, viatja a París per fer breus estades a l’Hospital Necker al Departament del Prof. Guyon on hi treballa el metge catalanocubà Albarran. Pagès Puig és un cirurgià expert en la pràctica de la litotrícia i és el primer en efectuar la prostatectomia perineal a Espanya. L’any 1893, a la clínica de les vies urinàries del Sagrat Cor, s’atenen 32 malalts, es fan 26 operacions, destacant-ne vuit talles hipogàstriques i una nefrectomia. A la memòria de l’any següent, consta que Josep Pagés hi atén dilluns, dimecres i dissabtes de deu a dotze gratuïtament, constant 52 malalts assistits i 260 visites efectuades. El doctor Pagès dirigeix el Servei d’Urologia de l’Hospital del Sagrat fins a la seva mort, el 1926 quan el substitueix Marià Breton Plandiura que prové de l’Hospital de Sant Pau. Durant anys, no només és l’uròleg més consultat de Catalunya sinó que s’esdevé mestre dels metges que assisteixen al seu departament entre els quals, cal citar Narcís Serrallach Mauri.

Membre de l’Acadèmia i del Laboratori de Ciències Mèdiques, és secretari de la Junta que presideix Bartomeu Robert l’any 1880, institució on hi fa conferències i presenta casos clínics com el d’una neoplàsia vesical operada dies abans a l’Hospital del Sagrat Cor. El 1881, també, s’encarrega de llegir la Memòria Elección de método en la operacion de la piedra. Deu anys després, és un dels tres científics que revisen el cas d’operació de litotrícia que presenta Víctor Azcarreta en seu acadèmica. Basant-se en casos pràctics, Pagès opina que quan el cirurgià ha d’extreure gran quantitat de càlculs ha de descartar la litotrícia per les previsibles conseqüències fatals que pot comportar el prolongar massa aquest procediment. Mesos, després, és també revisor de la Memòria que presenta el doctor Valls al costat dels doctors Figueras, Bofill, Azcarreta i Esquerdo. La seva presència a l’Acadèmia y Laboratori ja sigui com a conferenciat o com a expert és constant des de principi dels 1880 fins a la primera dècada del segle XX. El 1910, amb Joan Amaré Codorniu es inventor d’una cànula per a irrigacions uretrals, aparell que també presenta a l’Acadèmia.

El 1916, a la mateixa Acadèmia, juntament amb Serrallach, organitza i codirigeix un curs pràctic de cateterisme explorador de la uretra y del urèter, tècnica de la cistoscòpia i de la uretroscòpia sobre malalts. Un any després, també amb Narcís Serrallach, presenta una ponència al 2n Congrés de Metges de Llengua Catalana sobre la insuficiència de la vàlvula uretero-vesical en les afeccions reno-vesicals amb presentació de radiografies demostratives.

Poc abans de la seva mort, Josep Pagés és l’encarregat de lloar la personalitat i l’obra de Salvador Cardenal així com de lliurar-li la placa d’homenatge que els facultatius de l’Hospital del Sagrat Cor dediquen a l’insigne cirurgià.