Galeria de metges

Nascut al poble de Sarrià quan encara no és adherit a Barcelona, acabat el batxillerat, inicia els estudis de Farmàcia a la Universitat de Barcelona i els compagina amb pràctiques a la farmàcia dels germans Segimon i Eusebi Bofill fins a finalitzar tots els cursos amb notes excel·lents. L’any 1886, no satisfet amb les oportunitats que li ofereix aquesta carrera, Valentí Carulla decideix estudiar Medicina. Obté la qualificació d’excel·lent en totes les assignatures i guanya l’oposició d'alumne intern. Esdevé professor ajudant de Tècnica Anatòmica per oposició des del 1887 al 1890. L’any següent, també per oposició, aconsegueix l’ajudantia de classes pràctiques de les càtedres de Fisiologia, Patologia General i Terapèutica. Posteriorment, esdevé professor auxiliar a les càtedres de Patologia General, Terapèutica, Higiene, Fisiologia, Clínica mèdica i Medicina legal. El 1895, obté el grau de doctor a Madrid amb la tesi El azul de metileno en Medicina. Individualidad clínica del mismo.

L’any 1904, guanya la càtedra de Terapèutica de Sevilla i quan es jubila el professor Massó obté el trasllat a la mateixa càtedra de la Facultat de Barcelona. Valentí Carulla esdevé un docent innovador en introduir a l’assignatura, a més de la Farmacologia, altres novetats com terapèutica física, electroteràpia, radioteràpia i fototeràpia. Altres innovacions de Carulla són la creació dels Departaments d’Hidroteràpia i Fisioteràpia i, també, del Museu de Farmacologia basat en la Botànica.

El 1896, com a farmacèutic, Valentí Carulla Margenat esdevé acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona però no és investit fins al 1901 quan llegeix el seu treball Consideraciones sobre el arte de formular. El 1915, ja president de la Secció de Farmàcia, és elegit per presidir l'Acadèmia fins a la seva mort. La seva gestió suposa un gran impuls en la vida acadèmica, incrementa la influència institucional en la societat i la seva presència a la premsa.

Carulla és, també, el promotor de la celebració del 150è aniversari de l’Acadèmia (1920) i del nomenament d’acadèmic honorífic a Santiago Ramon y Cajal (1922) així com de la publicació de la revista Anales de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Barcelona. Abans, el 1909 i a casa seva, crea la revista Therapia de què n’és director i redactor habitual fins al 1919. A més, publica alguns articles sobre hidrologia mèdica a la madrilenya Revista Hidrológica i als Annales d’Électrobiologie francesos.

Valentí Carulla coopera en la posada en marxa de l’Hospital Clínic, inaugurat l’any 1906 i esdevé un ferm impulsor del nou hospital de Barcelona. El dirigeix amb moltes dificultats econòmiques coincidint, a més, amb les dues epidèmies de grip que pateix Barcelona els hiverns del 1914 i 1918. Inicialment, per poder exercir la direcció, la Junta Administrativa el nomena successivament delegat de farmàcia, inspector administratiu, director de l’Hospital fins que, l’any 1918, és elegit president de la Junta Administrativa de l’Hospital. La gestió del doctor Carulla al capdavant de l’Hospital Clínic no sols s’esdevé essencial en assumir la direcció mèdica i una administració plena de coratge, capaç de superar les reticències d’altres clínics coetanis establint una bona relació amb els degans dels Hospitals de la Santa Creu i del Sagrat Cor i facilitant la construcció del nou Hospital de Sant Pau. Ell mateix, també, és responsable de l’èxit d’iniciatives com les Fundacions del Clínic i del Comitè d’Acció Benèfica i Social, obres que ell mateix patrocina.

Membre dels comitès permanents de diferents congressos internacionals, l’any 1910, Valentí Carulla pren part molt activa en la celebració a Barcelona del I Congrés Espanyol Internacional de la Tuberculosi i, també, del V Congrés Internacional de Radiologia Mèdica amb què aconsegueix que l’Hospital Clínic dediqui una sala exclusivament per a malalts tuberculosos. És representant del govern espanyol als congressos d’Electrologia a Praga i del IV Congrés de Fisioteràpia a Berlín on presenta una comunicació sobre La electroteràpia en el tratamiento de la obesidad.

Rector de la Universitat de Barcelona des de l’any 1913, aquest mateix any, dóna suport i participa activament al I Congrés de Metges de Llengua Catalana (CMLC). El 1917 n’accepta la presidència compartint-la amb Marià Batllés i Bertran de Lis, degà de la Facultat de Medicina. La seva projecció cultural i social repercuteix decisivament en el ressò mediàtic dels actes i, també, en la seva futura continuïtat.

Home filantròpic, convençut de la importància de l’ensenyament primari, Valentí Carulla desenvolupa una important activitat que, en col·laboració amb la Mancomunitat de Catalunya es veu materialitzada amb la construcció de 120 noves escoles i més de 500 corporacions escolars. Sovint esmerçant el seu patrimoni personal, funda una bossa de beques i promou el Col·legi de Becaris i Pensionistes de l’Estat.

Mor a Barcelona quatre dies després de patir un atac d’hemiplegia mentre presideix la sessió inaugural de la XI Assemblea de la Unió Farmacèutica Nacional al Paranimf de la Universitat. La seva trajectòria científica, docent i social, ja havia estat reconeguda l’any 1914 amb la Gran Creu d’Alfons XII i el 1919, amb la concessió del Marquesat de Carulla amb la inscripció de “Pasó haciendo el bien”. Poc abans de morir, el govern francès el distingeix amb la Creu de la Legió d’Honor i l’alemany, amb la Creu Roja. A Barcelona, el seu nom és inscrit al Llibre d’Honor de la Universitat i el seu bust presideix el vestíbul de l’Hospital Clínic de Barcelona des de l’any 1924.

El seu nebot, Vicenç Carulla Riera continua la nissaga mèdica que Valentí Carulla i Margenat inicia i que arriba fins avui amb el seu nét, el reconegut cardiòleg Valentí Fuster Carulla.