Galeria de metges

Fill del psiquiatra Antonio Rodríguez i Morini, director del Manicomi de Sant Boi, col·laborador de Giné i Partagàs al sanatori psiquiàtric de Nova Betlem i metge de la societat benestant de Barcelona. Bel·larmí estudia Medicina a la Universitat de Barcelona i és intern a la clínica mèdica del prof. Vallejo Lobón. Es llicencia l’any 1916 i es doctora a Madrid amb la tesi Reacció de Lange en la parálisis general progressiva. Desprès, interessat per la Neurologia, marxa a ampliar estudis a Paris al servei del professor Pierre Marie de l’Hospital de la Salpetrière i estableix contactes amb els neuròlegs més destacats del moment com Babinski, Sicart i Egaz Moniz.

De tornada a Barcelona, s’encarrega del dispensari de Neurologia de la càtedra de Ferrer Solervicens que ha substituït a Vallejo Lobón. El jove Bel·larmí Rodríguez i Arias, també, col·labora amb el seu pare al Manicomi de Sant Boi. Rodríguez Morini és director del centre des del 1902 i manté el càrrec després del 1930 quan la direcció del nou Sanatori Frenopàtic de Nostra Senyora de Montserrat es divideix en centre de dones i homes, per a pare i fill respectivament.

L’any 1924, funda i és secretari de redacció de la Revista de Medicina de Barcelona, que es publica ininterrompudament fins el 1936. El mateix 1924, obté per oposició una plaça de metge municipal. El 1936, és nomenat professor agregat de Neurologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Acabada la Guerra, és empresonat i apartat de tot càrrec oficial fins que, més tard, li restitueixen el seu escalafó de la Sanitat Municipal i li encarreguen la direcció de l’Institut Neurològic Municipal que Rodriguez Arias converteix en un important centre d’assistència clínica i investigació on hi exerceixen alguns dels més destacats neuròlegs i neurocirurgians de Barcelona. La seva activitat científica és molt extensa, particularment en l’estudi de l’esclerosi en plaques i la neurosífilis. En el camp de la neuroradiologia, destaca per la tècnica de doble contrast mielogràfic en el diagnòstic de les compressions medul·lars. És, també, un dels pioners del nostre país en la indicació de l’angiografia cerebral.

L’any 1949, amb Lluís Barraquer i Antoni Subirana, és fundador de la Societat Espanyola de Neurologia. Bel·larmí Rodríguez serà el segon president de la societat i esdevé president d’honor el 1974. L’any 1956, és elegit membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina on ingressa amb el discurs Estampa o aspectos de la higiene y de la profilaxis en clínica neurológica. Deu anys després, és nomenat secretari perpetu de la RAMC i el 1984, president d’honor.

És un dels primers neuròlegs espanyols interessat en la Història de la seva especialitat amb publicacions com Historia de la Neurología en Cataluña (1934) i Historia de la Neurología en España (1962).