Galeria de metges

Fill d’una família barcelonina de la petita noblesa, és el primer membre en estudiar Medicina. Ingressa a la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1851. Quatre anys després, guanya una de les dues places de metge cirurgià convocades a la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits a més d’ocupar el càrrec de metge de districte durant l’epidèmia del 1854. Membre de vàries institucions científiques, Joan de Rull presideix la Societat d’Amics de la Instrucció. L’any 1855, ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina i en serà el president els cursos 1879-80 al 1881-82.

El 1958, es doctora a Madrid amb la tesi Ventajas que reporta al médico el cultivo del trato social. De tornada a Barcelona, als 30 anys, Joan de Rull guanya la càtedra d’Obstetrícia, Ginecologia i Malalties dels nens que ha quedat vacant en morir el catedràtic Antoni Mayner Alcover. Aviat, es converteix en una de les personalitats més importants de la medicina oficial catalana del seu temps i compta amb una nombrosa clientela privada. Orador brillant, presideix el Congrés de Ciències Mèdiques que es celebra a Barcelona el 1888 coincidint amb l’Exposició Internacional.

L’any 1880, quan Ramón y Cajal és professor a Barcelona, és elegit degà de la Facultat de Medicina i exerceix el càrrec fins al 1891. També, vicerector de la Universitat de Barcelona, el prestigi acadèmic de Rull és determinant perquè en quatre ocasions el cridin des de Madrid per formar part dels concursos d’oposicions i perquè, l’any 1881, se’l condecori amb la Gran Creu d’Isabel la Catòlica.

En l’àmbit professional, Joan Rull exerceix a la vegada d’obstetra i pediatra. És l’inventor del “traquelotom”, un instrument pensat per treure el fetus mort. També, és el redactor d’un interessant estudi demogràfic sobre els nens acollits a la Casa de la Caritat que detalla taxes de mortalitat i morbiditat.

Joan de Rull i Xuriach sobreviu el seu fill gran, Santiago de Rull i Artós, metge com ell. Nascut accidentalment a Madrid l’any 1958 mentre el pare prepara el doctorat a la capital d’Espanya. Mor amb només 29 anys després d’una llarga malaltia que estronca una prometedora carrera mèdica segons glosa Miquel A. Fargas en la sessió necrològica que dedica al col·lega, col·laborador i amic a la seu de la Reial Acadèmia de Medicina.