Creador del primer mètode de conservació de la sang per transfucions
Biografia
Fill d'un comerciant de Martorell i el més petit de cinc germans, estudia la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona i l'acaba el 1928. Els dos últims anys de carrera, és intern a la Càtedra de Patologia Quirúrgica d'Antoni Trias Pujol. S’ocupa del laboratori d’anàlisis clíniques del dispensari de l’aparell digestiu i s'hi està fins al 1934. En aquest temps, escriu dos volums de la sèrie de Monografies Mèdiques que dirigeix Jaume Aiguader: 'Anàlisi i Tècnica de coprologia' i 'Anàlisi i tècnica exploratòria de la glàndula hepàtica'.
El 1935, Duran i Jordà és nomenat director del Laboratori d’Anàlisis Clíniques de l'Institut Frenopàtic de Les Corts. És, també, metge supernumerari del Laboratori d'Anàlisis Clíniques de l'Institut Municipal d'Assistència Mèdica de Barcelona. El 1936, és nomenat director del Servei de Transfusió de Sang de Barcelona que s'acaba de crear. Aquí, desenvolupa el mètode que porta el seu nom per extraure sang de forma asèptica i mantenir-la preservada i biològicament activa fins a la seva administració a distància del lloc d’extracció. Aquest mètode s’utilitza amb molta eficàcia durant la Guerra Civil perquè permet portar la sang que s'obté dels donants voluntaris de Barcelona als ferits del front, transportant-la mitjançant camions que disposen de frigorífics. L’exèrcit republicà adopta oficialment aquest sistema a mitjan 1937. El funcionament del servei l'explica el mateix Duran i Jordà a diferents publicacions tant en català com castellà i anglès. Més endavant, ja a l'exili, publica el seu mètode a The Lancet, núm. 233 de 1939 i diversos mitjans es fan ressò del seu descobriment.
El 1935, Duran i Jordà és nomenat director del Laboratori d’Anàlisis Clíniques de l'Institut Frenopàtic de Les Corts. És, també, metge supernumerari del Laboratori d'Anàlisis Clíniques de l'Institut Municipal d'Assistència Mèdica de Barcelona. El 1936, és nomenat director del Servei de Transfusió de Sang de Barcelona que s'acaba de crear. Aquí, desenvolupa el mètode que porta el seu nom per extraure sang de forma asèptica i mantenir-la preservada i biològicament activa fins a la seva administració a distància del lloc d’extracció. Aquest mètode s’utilitza amb molta eficàcia durant la Guerra Civil perquè permet portar la sang que s'obté dels donants voluntaris de Barcelona als ferits del front, transportant-la mitjançant camions que disposen de frigorífics. L’exèrcit republicà adopta oficialment aquest sistema a mitjan 1937. El funcionament del servei l'explica el mateix Duran i Jordà a diferents publicacions tant en català com castellà i anglès. Més endavant, ja a l'exili, publica el seu mètode a The Lancet, núm. 233 de 1939 i diversos mitjans es fan ressò del seu descobriment.
Duran i Jordà té, a més, el mèrit d’haver introduït procediments per a la captació de donants amb missatges a premsa i radio, controlant diverses campanyes per aconseguir l'establiment d'una seqüència d’intervals de donació, a través d’un registre de donants de sang.
El 1939, amb la derrota de la República, Duran i Jordà s’exilia a Anglaterra al costat de Josep Trueta. Inicialment i després que li reconeixen el títol de metge l’any 1941, ha de treballar com a tècnic de laboratori a l’Hospital Ancoast de Manchester. Després, continua treballant d’anatomopatòleg al Monsall Hospital i al Booth Hall Children Hospital, des d’on fa notables aportacions sobre l’epiteli de les mucoses digestives i arriba a ser cap del Servei d’Anatomia Patològica d'aquest centre.
El 1939, amb la derrota de la República, Duran i Jordà s’exilia a Anglaterra al costat de Josep Trueta. Inicialment i després que li reconeixen el títol de metge l’any 1941, ha de treballar com a tècnic de laboratori a l’Hospital Ancoast de Manchester. Després, continua treballant d’anatomopatòleg al Monsall Hospital i al Booth Hall Children Hospital, des d’on fa notables aportacions sobre l’epiteli de les mucoses digestives i arriba a ser cap del Servei d’Anatomia Patològica d'aquest centre.
El 1950, Duran i Jordà obté la ciutadania britànica i, pocs anys després, mor d’un limfoma que ell mateix es diagnostica tres anys abans. L'any 1947, l'Institut d'Estudis Catalans li va concedir el Premi Prat de la Riba per un treball de recerca que no tenia res a veure amb la transfusió, sinó sobre la histopatologia de l'epiteli de les mucoses. El 2005, commemorant el centenari del seu naixement, el Col·legi de Metges de Barcelona conjuntament amb la Societat Catalana de Transfusió Sanguínia li reten homenatge en un acte de divulgació per de la figura d'aquest metge català, catalanista i d'esquerres, un perdedor de la guerra, donant-li la dimensió humana i científica de que es va fer mereixedor.
MBC
