Galeria de metges

Fill gran dels propietaris d’una carnisseria de Terrassa, la decisió d’estudiar Medicina contraria el pare fins al punt que, en veure que l’hereu no serà el continuador del negoci, es nega a pagar-li la carrera. Joan Gibert, per poder estudiar, ha de treballar d’estibador als trens de càrrega. Comença la carrera el 1927 i es llicencia en només quatre anys el curs 1930-31. Becat per l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, primer, se’n va a París per continuar formant-se al costat del professor Lian, un dels cardiòlegs de més prestigi del moment. Després, a Viena i Alemanya amb Scherf, Eppinger i Rothberger, on Gibert Queraltó es decanta, definitivament, per especialitzar-se en Cardiologia.

Quan esclata La Guerra Civil, Joan Gibert és encara ampliant estudis a l’estranger. De tornada i sense cap convicció política, ha de fer de metge al bàndol Nacional. L’any 1940, es doctora a Madrid. Torna a l’Hospital Clínic, on dirigeix el Departament de Cardiologia a la càtedra de Agustí Pedro Pons. El 1943, amb 36 anys, guanya brillantment les oposicions a la càtedra de Patologia Mèdica de la Universitat de Saragossa. Un any més tard, concursa i guanya la plaça del professor Francesc Ferrer Solervicens, que acaba de morir, a la Facultat de Medicina de Barcelona.

Joan Gibert és un home de voluntat fèrria i treballador infatigable. Ho demostra quan, l’any 1956, és atropellat per un tramvia a Suècia i, malgrat patir 14 fractures i passar 3 dies en coma, es recupera de forma exemplar. De la mateixa manera, no esmerça esforç en desenvolupar la Cardiologia. Assisteix a jornades i congressos nacionals i internacionals alhora que organitza cursos d’especialització i compta amb la participació dels millors cardiòlegs barcelonins i d’arreu. Al seu servei, reuneix un equip mèdic d’alt nivell que inclou els doctors Miquel Torner Soler, Josep Maria Morató, Ignasi Balaguer, Alfons Gregorich i Jordi Carrasco. Compta amb cirurgians cardiòlegs tan innovadors com el català Josep Paravisini, que fa els primers cateterismes cardíacs del país (1949). L’Escola de Cardiologiangiologia de Barcelona, creada i dirigida per Gibert Queraltó, és l’única a l’estat espanyol durant molts anys i referència per a la formació dels cardiòlegs hispanoamericans.

Ja l’any 1959, la Societat Espanyola de Cardiologia el nomena president d’honor en reconeixement a la innovadora i intensa activitat mèdica, clínica i formativa que duu a terme i que, en poc més d’una dècada, transforma radicalment el panorama de l’especialitat a Espanya. Gibert Queraltó presideix l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears del 1958 al 1966, és nomenat soci numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina. A més, és membre corresponsal de la majoria de societats de Cardiologia europees i americanes.

Al llarg de la seva carrera, Joan Gibert i Queraltó és distingit amb plaques i medalles de diferents institucions: Ordre i Gran Creu Civil de Sanitat, Ordre de la Santé Publique, Croix de Commandeur de L'Ordre International du Bien Publique i la Medalla de Plata al “mérito al trabajo”. Barcelona, el 1968, li lliura la Clau de la Ciutat.

Des dels temps d’estudiant, Joan Gibert és un políglota consumat i aquesta facilitat pels idiomes li permet mantenir una relació excel·lent amb els especialistes d’arreu del món i de la qual se’n beneficien, també, els seus deixebles que tenen accés a beques de formació als centres de cardiologia més prestigiosos del moment.

Gibert Queraltó forma part dels consells de redacció de les principals revistes mèdiques com l’American Heart Journal i compta amb una prolífica obra escrita de més de 250 treballs. És especialment remarcable la seva Monografía sobre la Hipertensión Arterial o el seu treball en el volum dedicat a la Cardiologia dins del Tratado de Patología Mèdica que coordina Agustí Pedro i Pons.

Al marge de la família, la vida del doctor Gibert es divideix en dues grans passions: la professió i els llibres. És posseïdor d’una de les biblioteques privades més espaiosa i amb més volums del país. Molts dels llibres són únics i d’un valor incalculable. Joan Gibert i Queraltó és un bibliòfil empedreït sempre a la cerca de la ‘joia’ bibliòfila i del llibre que, cada any, tria per reproduir a la seva Nadala, de les més originals i esperades al món mèdic.