Galeria de metges

Fill d’una família menestral, des d’infant expressa la voluntat de ser metge. Estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i es llicencia l’any 1930. En el curs dels estudis, decideix especialitzar-se en Pediatria i entra com alumne intern a la càtedra que ocupa Andreu Martínez Vargas tot i la impopularitat d’aquest professor. Inicia l’assistència mèdica privada a Barcelona i a Sabadell, a través d’un Casal Mutualista. A la seva Cooperativa Sanitària, té cura dels fills de les treballadores de la indústria tèxtil.

L’any 1934, quan ja existeix la Universitat Autònoma de Barcelona, esdevé professor adjunt a la càtedra de Pediatria del professor Pere Martínez Garcia fins al 1936 quan –amb motiu de la Guerra civil– és mobilitzat i ha d'incorporar-se a l’exèrcit republicà. Durant el conflicte, té cura dels nens refugiats a Catalunya a través de l’entitat “Ajut Infantil de Rereguarda”, que arriba a acollir gairebé 8000 nens de diferents poblacions del front bèl·lic.

El 1939, finida la guerra civil –després de patir empresonament al País Basc pel fet d’haver servit sanitàriament l’exèrcit vençut– torna a Barcelona, pateix la repressió franquista i és expulsat de la Universitat amb la prohibició d’accedir a qualsevol càrrec públic. Aquesta és la raó de la seva intensa activitat al seu consultori privat. En el transcurs dels anys i per la seva vocació docent, es rodeja d’un grup de pediatres que, setmanalment, es reuneixen a casa de Pere Calafell i així s’esdevé una veritable Escola de Pediatria que continua fins a la seva mort.

En la dècada dels quaranta del segle XX, hi ha una important onada immigratòria provinent de les zones més deprimides d’Espanya. La falta d’habitatge provoca la construcció en barris suburbials i les aglomeracions en barraques sense serveis sanitaris ni urbanístics. Pere Calafell – ajudat de la seva germana, i posteriorment d’altres companys pediatres – visita i tracta els infants del barri de Somorrostro alhora que aconsella sanitàriament les famílies.

Molt interessat per les qüestions socials que envolten els infants, es preocupa del bon funcionament de les guarderies, del seu entorn i del personal que n’ha de tenir cura. Es relaciona i fa de professor a l’Escola de Mestres Rosa Sensat i a les seves Escoles d’Estiu, a l’Escola d’Assistentes Socials -avui Escola del Treball Social- i a l’Escola de Jardineres-Educadores del Centre d’Influència Catòlica. També, col·labora amb l'UNICEF, organització de la qual n’és vicepresident de la Secció de Barcelona (1962-1968) i soci d’Honor (1968).

Ja d’estudiant, forma part de l’Agrupació Escolar de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques. Més endavant, és elegit vicepresident primer de l’Acadèmia (1959-1964). Impulsa l’expansió de la Societat Catalana de Pediatria i és elegit vicepresident (1952-1955) i president (1955-1960). Obre una etapa d’intensa activitat amb sessions clíniques als diferents serveis i centres pediàtrics catalans. Estableix, també, contacte amb altres societats nacionals i internacionals. El doctor Calafell no concep la Pediatria clínica isolada i, durant els anys de la seva presidència, fomenta l'estudi de temes científics i socials en l'àmbit de l'especialitat.

Forma part dels comitès editorials de Monografies de la Societat Catalana de Pediatria (1959) i de les Monografies Mèdiques de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears (1969 – 1984). Prologa llibres com El vostre fill (de Ramon Martínez, Joaquim Ramis i Joan Ripoll) i del que se n'editen 8 edicions en català (1966-1980) i dues traduccions al castellà (1970-1979), o Antibiòtics en pediatria de Josep Llorens (1972).

Vocal del Comitè Organitzador del Desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (Perpinyà, 1976) i President d’Honor del 1er. Congrés de Pediatres de Llengua Catalana (Girona,1978).

Sense grans escrits, sense parlaments teòrics ni brillants, Pere Calafell Gibert deixa un record d’humanitat inesborrable, de rigor, d’amor al proïsme, de voluntat de fer el bé, de no malparlar mai de ningú. És home de mestratge callat i constant, d’ajut i de servei als infants, als homes i al País. En poques paraules i copiant el títol d’un capítol del llibre que parla de la seva vida, desenvolupà un “subtil mestratge” per als amics i alumnes que l’envolten.

La Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi l’any 1983.